LA CAMAMIla
Accions farmacològiques[
La camamilla s'utilitza com antiinflamatori, espasmolític, carminatiu i digestiu, aquestes accions han sigut demostrades en diverses ocasions i nombrosos models experimentals en animals així com assajos clínics. Aquesta planta actua tan en un ús extern com intern.
Els principals grups d'indicacions per a l'ús intern de la droga són:
- Digestiva, hepàtica, biliar, antiespasmòdica i carminatiu: Per la seva condició de protector i reparador de la membrana gàstrica és molt adequada en totes aquelles afeccions en les que està afectat algun òrgan de l'aparell digestiu, afavoreix les digestions difícils i ajuda a expulsar els gasos, de la mateixa manera, és interessant en casos d'espasmes intestinals. Igualment és molt adequada en casos d'úlcera gàstrica, gastritis, diverticulosi, diverticulitis, còlics, etc. L'azulè, pel seu valor antiulcerós, la jaceidina i l'àcid gentísic, com a antiespasmòdics, però sembla que és el bisabolol el component que presenta el major valor antiinflamatori i reparador. També cal mencionar el valor d'aquesta planta com colagog, estimula la producció de la bilis, i hepàtica, protegint-lo.
- Anti- colesterol: la presència de colina ajuda a eliminar els greixos de la sang que ajuden a disminuir el colesterol en les artèries, prevenint l'arteriosclerosi, la degeneració de la vesícula biliar i els ronyons.
- Emmenagog: Facilita la menstruació, evitant els dolors corresponents. Igualment resulta útil per combatre els espasmes que es produeixen en el síndrome premenstrual o durant la menstruació.
- Sedant: En casos de nerviosisme o insomni, és interessant prendre infusions de flors seques. Al tenir propietats sedants suaus és adequada per alleujar els efectes físics de naturalesa psicosomàtica produïts per la depressió, com poden ser palpitacions, acidesa, dolor de cap, etc.
- Diürètic suau: afavoreix l'eliminació de líquid del cos, millora l'eliminació d'aigua i toxines, especialment l'àcid úric.
Per a l'ús intern s'administra mitjançant: infusions, olis essencials, pols, extractes fluids i secs, tintures i xarops.
Externament, la camamilla s'utilitza per:
- Afecció de la pell: la riquesa en mucílags li confereix un valor reparador de les afeccions de la pell. La gran presència de components amb propietats antisèptiques i vulneraries la fan molt convenient en la cura i reparació de les afeccions de la pell: grans, talls, ferides, ampolles, dermatitis, etc. S'aplica mitjançant compreses molles sobre la part afectada, els banys es realitzen amb una infusió carregada de flors seques.
- Xampú per al cabell: la camamilla té propietats beneficioses per al cabell, ajuda a eliminar la picor, la descamació en eliminar els bacteris que s'hi troben. Per altra banda, des d'un punt de vista estètic, aclareix el cabell i el deixa més brillant.
- Ulls: utilitzada en casos de conjuntivitis, al·lèrgies, ulls cansats, mussols, miopia, hipermetropia, etc. La presència de diversos components antiinflamatoris i antisèptics, la fan especial ment adequada com a col·liri ocular natural. No administrar en casos de conjuntivitis al·lèrgica.
- Inflamacions de les vies respiratòries superiors: Es fan una sèrie d'inhalacions.
- Inflamació de la zona ano-genital: Es fan banys i rentats.
Per a un ús extern administra mitjançant infusions (s'aplica en forma de compreses, locions, xampús...)
Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany:
També s'utilitza com a:
- Sedant nerviós: És molt útil en casos d'histèria, convulsions infantils, dolors neuràlgics, i molt especial ment en dolors menstruals (dismenorrea).
- Sistema digestiu: Fa un efecte estimulant de les secrecions digestives; posseeix propietats digestives i calmants, és útil en cas d'inflamació o congestió hepàtica, en diarrees i còlics.
- Ginecologia: S'utilitza en falta de menstruació (amenorrea) i la comentada dismenorrea. Les irrigacions vaginals amb una infusió es un remei molt usat en la medicina popular.
- Antiinflamatori: Molt usat en el tractament de la ulcera gàstrica.
- Cardiologia: Té un efecte sedant discret.
En usos tradicionals:
Tractament de la
diarrea,
úlcera pèptica, aerofàgia, insomni, nerviosisme,
ansietat. També s'ha utilitzat per via tòpica per al tractament de hemorroides, furóncols, abscessos o
acne.LA